Poti poti

Tenim en ment imatges d'algunes pel.lícules sobre l'espai on és veu l'interior de les naus amb un ordre i netedat envejables. Si a més hi afegim la idea de seriositat que tenen les agencies aeronàutiques, la imatge que té l'interior de la ISS ens pot sorprendre.

Al menys a mi em sorprèn l'aparent poti-poti que sembla l'interior de la nau. Ho podeu veure en aquest excel.lent post del bloc Eureka. Si no fos pels portàtils, les fotos semblarien fetes a l'interior de les tendes de quan anàvem d'acampada durant varis dies, guitarra inclosa.

També es pot observar aquest aparent desordre en els vídeos de l' Expedició 17 i en un altre de l'expedició 16 . En aquest altre on reben a la tripulació d'una llançadora que acaba d'arribar en la STS-123 - Endeavour - Welcome ceremony, on estan tots en mitjons, fent-se fotos i abraçades tot surant en mig del passadís. Em recorda als germans Marx.
Per cert, aquests vídeos no els he pogut veure amb el Firefox, he hagut de recórrer a l'Explorer.

He acompanyat la paraula "aparent" quan em referia a desordre doncs no crec que realment pugi ser així. Se'm fa difícil creure que l'Estació pugues funcionar en mig del caos o que els tripulants, conscients dels riscos que comporta estar allà, no és preocupin de tenir totes les coses al seu lloc. Per això tenen un dels grans invents que va aprofitar i popularitzar la industria aeroespacial, el velcro.

Si voleu veure un grapat de fotos guapes i d'alta resolució , teniu la Space Statation Gallery.

Tècnic en astres.

És busca personal per ocupar vacants d'astronauta.

Es demana :
- Estudis universitaris.
- Bon estat físic. Abstenir-se fumadors.
- No tenir por a les altures.
- Disponibilitat per viatjar.

S'ofereix:
- Sou net de 4.2oo euros mensuals.
- Lloc de treball amb espectaculars vistes.
- Màximes possibilitats d'ascens.
- Roba d'empresa.
- Dietes i km pagats.

Interessats contacteu amb ESA.

A més, et deixen portar una llibreta amb espirals, fixeu-vos en el braç de l'astronauta.

Mules

En tot gran projecte sempre hi ha d'haver qui faci la feina feixuga, si les "vedettes" son les naus que transporten al personal, les mules són les naus que transportes només subministres.

Per la ISS aquesta feina la feien fins ara les naus russes Progress, germanes de les Soyuz, però adaptades a transportar material d'anada, recollir les escombraries i desintegrar-se en el retorn a l'atmosfera. Una d'elles serà enviada a la estació aquest dies.
Aquestes naus tenen, a més, la important feina de fer de motor de la ISS i quan estan acoblades impulsar tota nau a orbites superiors. Doncs la gravetat va atraient poc a poc l'estació vers la terra i si no es corretegis periòdicament la seva orbita acabaria fregant amb l'atmosfera i destruint-se.

A partir d'aquesta primavera hi ha una segona mula, el nou i flamant l'Automated Transfer Vehicle o ATV de la ESA europea. Fa les mateixes funcions que la mula russa, amb majors capacitats, però amb idèntic destí. Cap d'elles acabarà en un museu, doncs totes tindran el mateix final que una estrella fugaç.

Els vídeos aquests del personal surant per l'interior de la nau sempre tenen molt d'èxit, doncs ha de ser una sensació que a tots ens agradaria experimentar alguna vegada.

Viatjar en primera

Hi han dues maneres d'anar a la ISS, amb el transbordador nord-americà o amb les Soyuz russes.

Jo diria que la diferència entre viatjar amb una o amb l'altra ha de ser força gran. El transbordador fa pinta de ser la "Bussines Class" amb tota mena de luxes i la Soyuz, més que fer pinta de classe turista, casi fa pinta de fer un viatge tancat dins un armari al compartiment de carrega.

Les Soyuz van fer el primer vol fa quaranta anys i , tot i que ha anat rebent moltes millores, ha mantingut el disseny, que a mi sempre m'ha fet recordar al d'una cafetera.
De totes maneres tot això no els hi treu cap merit. Pocs dissenys aguanten tant de temps i donen tant de servei. Doncs ha tingut, i té, una funció de primera línia en el projecte de la Estació Espacial Internacional.
Quan és va interrompre el programa arrel de l'accident del Columbia, les veteranes Soyuz varen ser la única manera d'anar a l'estació i tot apunta que una vegada cancel.lat el programa Shuttle, les Soyuz seguiran essent el taxi rus. Doncs tant la Soyuz-3 com el projecte Klipper van força mancats de pressupost per ser una realitat aviat.

Compte enrera

La imatge del transbordador espacial enlairant-se ens és molt familiar, tots la tenim present des de que fa més de 20 anys el Columbia va fer el seu primer vol.

La NASA té previst cancel·lar el programa Shuttle al 2010, d'aquí a 9 o 10 llançaments. La decisió és va prendre després de l'accident del Columbia. Els als alts costos que suposa la posta a punt de cada nau al tornar de les missions, els riscos que comporta usar material reutilitzat i el fet que sigui una nau per orbites baixes, les deuen d'haver sentenciades.
És a dir, que d'aquí a dos anys, quan acabin amb els compromisos de construcció de l'Estació Espacial Internacional, les naus més sofisticades creades mai per l'home seran una peça de museu.

Molt enrera quedaran també el projecte rus Buran i l'europeu Hermes. Els substituirà el programa Constellation, que s'apartarà de la filosofia dels transbordadors i reprendrà el camí on el va deixat el programa Apollo.

Potser si que serà més barat, segur, practic i amb major potencial, però de ben segur no tindrà ni la majestuositat del transbordador espacial, ni la seva elegància.

Podeu trobar aquesta foto i moltes altres a NASA, Image of the day.

Tickets

Ja que una part de la Estació la hem pagada cadascun de nosaltres, estaria bé que ens diguessin quin trocet és nostre.

El projecte el formen diverses agencies governamentals com son: la famosa NASA, la RKA russa, la JAXA japonesa, la CSA-ASC canadenca i la nostre ESA. A més la AEB brasilera i la ASI italiana hi tenen contractes bilaterals.

La NASA és qui cuida millor la imatge i segurament totes les fotos que posaré sortiran de la seva web.
La RKA té com a curiositat que a través de la empresa Space Adventures, son els que porten turistes a la estació. Que n'opineu d'això? S'ha de permetre? Cert és que els russos degut a la seva col.laboració tenen uns drets d'ús i que els poden fer servir com creguin convenient, però... per molt que paguin tickets milionaris la estació la paguem entre tots.

La ISS orbita la terra a una velocitat de 26.000 km/h, doncs si no ho fes la gravetat la faria caure. Hi ha webs on podeu veure on es troba en cada moment i com fer per poder veure-la al cel des de casa vostra,(si la contaminació lumínica us ho permet).

Al peu del bloc segueixo mantenint el joc de marcianitos. He descobert que soc igual de dolent que fa ... anys, quan pagàvem 25pts per fer una partida en una màquina al bar.

Zarya

On éreu el 20 de novembre de 1998?

Aquell dia es va llançar a l'espai el modul Zarya. La primera de les moltes peces que conformen la ISS. Zarya el varen fabricar els rusos i el van pagar, i en son propietaris, els americans. És a dir, que en això de la estació el tema va de "juntos, pero no revueltos".

Pocs dies després l'Endeavour hi va acoblar un modul. Per tant aviat ja farà deu anys que va començar l'ensamblatge de la estació, i encara dura. Tot i que l'accident del Columbia va retrasar molt la construcció, aquest terminis tant grans ens poden donar una idea de la dimensió del projecte.

Els antecedents a la ISS els podem trobar en l' Skylab i sobretot en la decana estació soviètica Mir. Molts recordarem aquells anys en que sovint els mitjans de comunicació es feien reso de les incidències que patia aquesta estació.
Per cert que no gaire lluny d'aquí, a la Cité de l'espace a Tolouse (França), hi ha una maqueta tamany real de la Mir per si voleu sentir-vos com un cosmonauta rus.

Es a dir que la ISS s'està muntant com si fos un moble de l'IKEA. Al portal de la ESA podeu veure la seqüència de muntatge de la estació, amb l'estat actual i les properes actuacions.

Per cert, ara me n'adono que la missió el transbordador esta programada per dia 31 de maig, de manera que l'haureu de seguir des d'un altra bloc, com ara microsiervos.

Política

Un dels projectes més interessants que s'estan fent actualment és sens dubte la construcció de la Estació Espacial Internacional, ISS (les sigles en angles).

Pel vídeo que dona entrada al tema del mes, he triat un fragment de la serie de TV The West Wing. Serie molt galardonada i que diuen és de molta qualitat. Només he vist un capítol, i al Googlevideo, però aquest fragment el trobo molt bo. També el podeu trobar doblat en castellà, doncs sembla que en varen fer alguns capítols pel La2.

Però si l'he posat és degut a que sovint quan es parla de temes sobre la exploració espacial surten rerefons de política.
La arribada a la lluna va ser possible a l'impuls que li donava la rivalitat amb la URSS en la carrera espacial. Avui la ISS és possible degut a la cooperació de varis països, entre ells els USA i Rusia, rivals en temes de l'espai no fa gaires anys.
Cert és que tots ells hi tenen interessos ocults i amb moltes reminiscències polítiques, però mira, la millor manera d'avançar en l'exploració de l'espai ha de ser cooperant i si no podem esperar que els polítics s'avinguin almenys que hi facin els científics. Només per això crec que ja es justifica l'elevat pressupost del projecte.

Així doncs, uns vegada enllestits els entrebancs burocràtics, dediquem-nos a veure que hi estan construint damunt nostre.
A més, per aquest mes de Maig em sembla que hi ha programada una missió del transbordador espacial (STS-124 Discovery), de manera que si no el retrasen el podrem seguir des d'aquí.
Això si, les espectaculars fotos, per raons obvies, no les he pas fet jo amb el mòbil com al mes passat. Cliqueu-les pel engrandir-les.




P.S.: Al Youtube també podeu veure com continua el capítol de The West Wing.

ESTACIÓ ESPACIAL INTERNACIONAL

No crec que es pugin veure ossos polars des de la ISS.




The West Wing - Two Cathedrals

Musica. "Brothers in Arms"
DIRE STRAITS

Guifis

En mig de la boira no es perceben les antenes de guifi.net

Volia fer el darrer post del mes dedicat a la xarxa oberta guifi.net. De fet fa dies que volia fer-ho, però m'ha fallat la connexió i he estat 6 dies sense poder entrar a internet.
He mirat d'arreglar-ho des de la feina, però no me n'he ensortit. El meu node estava "down" i no en tenia ni idea de quina era la causa. He enviat un mail a meu informàtic esperant que m'ho pogues arreglar. En un any que fa que tinc guifi ja és la segona vegada que em passa. En l'anterior ocasió, el problema va venir al construir un edifici en línia directe entre la meva antena i el supernode amb el qual em connecto, guifi necessita visió directa. Vaig poder canviar de supernode i llestos.

En aquest ocasió he mirat al mapes de guifi i no semblava gens factible que un altre edifici construït em fes la guitza.
La inspiració m'ha vingut mestres em dutxava. Tal qual he sortit de la dutxa he pujat a les golfes, he parat la radio que connecta l'antena, l'he tornada a engegar i .... voila! Ja torno a tenir internet.

Ara que s'allarga el dia ja costa més dedicar temps al bloc, de manera que he decidit pasar de 15 post mensuals a 10.
Per tant aquest post tanca el mes dedicat a Osona, pel maig anirem una mica més lluny. No molt, uns 400 km, però no serà ni cap al sud, ni al nord, ni a l'est ni a l'oest.

Pluges

Quan hi ha boira no plou, tot i que aquesta manté la vegetació humida.

Ara que està de moda el tema dels transvasaments, a Osona s'està tornant a considerar el projecte de transvasar aigua del Ter al Lluçanès.
Tothom opina sobre els transvasaments. Desprès de pensar-hi una mica crec que no son una bona idea, que només son una fugida endavant i un posposar el problema per quan la situació sigui més greu.

Així doncs, no als transvasaments, ni de l'Ebre, ni del Roine, ni del Segre, ni del Ter.

L'aigua no és un tema mediambiental, és un tema socio-econòmic. Si és vol portar aigua a un altre lloc és perquè hi ha una industria que en requereix i que és vol fer créixer, ja sigui de construcció, turisme, agricultura, ...
Transvasar vol dir treure aigua d'una conca per dur-la a una altra. És absurd construir el futur d'un territori amb un recurs que no té. És obvi que en algun moment aquest plantejament s'enfonsarà per si mateix.
Cada terra ha de buscar-se la vida amb el que té. Podem considerar alguna excepció, sempre hi quan sigui precisament això una excepció, no la norma.

Que passarà quan al setembre hi hagin restriccions d'aigua a l'àrea metropolitana? Doncs això, que hi hauran restriccions degut a que hem creat una ciutat superpoblada en un lloc on no hi ha prou aigua. Aquest fet acabarà succeint en algun moment o altra. Quan més aviat passi, més marge de maniobra hi haurà per trobar solucions reals i sostenibles.

Quart

En mig de la boira també s'hi pot llegir el diari.

Una de les coses bones de escriure un bloc és que deixes de mirar la tele, almenys en el meu cas ha estat així. Dubto que en el temps en que m'he afeccionat a fer aquest bloc, i llegir-ne d'altres, la meva mitjana de audiència televisiva estigui per damunt de les dues hores setmanals.

A la comarca també tenim mitjans de comunicació propis i aquest si que és un bon mirall del que passa per aquí. No entraré a fer-ne un recull exhaustiu, ni tan sols una llista o relació, doncs no ha estat mai aquesta la intenció d'aquest bloc. Tan sols en comentaré dos casos que em serviran com a exemple per exposar una idea.

El mitjà lider en premsa comarcal és sens dubte El 9 Nou, bisetmanari amb pedigrí a la comarca. La edició escrita és el vaixell insígnia del grup de comunicació que, a més d'una edició al Vallès Oriental, també té la web i un canal de TV.
L'altre mitja al que vull fer referència es osona.com, nascut i pensat directament per Internet.

Avui encara és palpable quin és el mitjà que sustenta a un grup d'informació i quin son els mitjans que l'acompanyen. Però trobo a faltar en aquest grups la valentia de trencar les formules establertes i buscar noves formules de comunicació que interrelacionin els diferents mitjans de que disposen (web, premsa, TV, ...).
Crec que amb el temps és veuran obligats a fer-ho, doncs sinó els nascuts directament a Internet acabaran tenint avantatge i els passaran al davant.

Malgrat no pugui semblar-ho les fotos d'avui son totes d'un mateix edifici.

localització

Convidats

En mig de la boira hi ha qui s'hi sent estrany.

Quan venen amics de fora la comarca, quasi sempre acostumem a anar a algun lloc a fer un tomb.
Un dels més clàssics és St. Pere de Casserres, l'excursió agrada a tothom i no decepciona, me n'hauré de fer un carnet d'abonat.
Un altre clàssic guapo per portar visites és el Castell de Montesquiu, que si coincideix amb alguna activitat ja queden tots contents.
També està bé fer-los pujar a dinar als Santuaris de Cabrera o al de Bellmunt, on si tens la sort de que fa un dia emboirat la penya flipa amb el mar de núvols.

Rupit i Tavertet només m'atreveixo a dur-los si crec que no tindré problemes amb les corbes, doncs no tothom hi està acostumat. El mateix passa, almenys fins ara, amb el Lluçanès.
Vic no acaba de triomfar entre les meves amistats, el Museu Episcopal costa una mica de pair, i per Osona sud encara tinc pendent de marcar rutes.

Com que la foto d'avui semblava una mica difícil de localitzar, aprofito i estreno nou recurs utilitzant una presentació penjada al Googledocs.

localització

Transports

En mig de la boira cal conduir amb prudència.

Me n'adono de que nomes estic posant fotos de Vic, capital d'Osona, que està preocupada perquè des de Barcelona estan apostant per Manresa com a capital de la Catalunya central.
Per buscar altres fotos de façanes he hagut d'agafar el cotxe, doncs aquí a Osona no és fàcil usar el transport públic. La mentalitat de "ciutat comarca" es complica si pretenem posar-ho en practica usant el bus i la idea de metro comarcal, usant la línia de renfe, encara sembla una utopia.

Les comunicacions són bastant radials, sempre amb la capital al centre, potser reflex de la mentalitat dels osonencs.
De tots? ... sembla que per les alçades, cap a ponent, un reduït grup reivindica comarca pròpia. Si aneu per Prats trobareu fàcilment adhesius de "Lluçanès és comarca".

Així doncs, els miralls que més reflecteixen la comarca poden ser els retrovisors. Igual ens ve d'aquí la falera pel motor. He fet un YouEmbedTube amb "Osona" i de 6 vídeos 5 tenen relació amb el motor, només els capgrossos aguanten el tipus.
Tot i que el Rally Catalunya el varem perdre , al Youtube, Osona segueix fent olor a benzina.

localització

Embotits

En mig de la boira també s'hi pot ensumar l'olor dels camps regats amb purins.

Si hi ha un animal que es relacioni amb aquesta comarca és sens dubte el porc. Som quasi uns 150.000 osonencs i de porcs n'hi ha més d'un milió.
Tenim tota la industria que l'envolta, importem cereals que recollim al port de Barcelona i en surt el premi Coq D'Or de la revista francesa Guide des Gourmands. Pel mig hi han fabriques de pinsos, granges, escorxadors, fonts contaminades, demanda de mà d'obra barata, treball per a molta gent, cuina pròpia, litigis amb plantes processadores de purins, estrelles michelin, feina ben feta, feina mal feta i feina per fer.

També reciclem el coure, fabriquem taps de chanel nº5, rentadores industrials i un munt de pizzes, tenim supermercat, caixa i universitat pròpies. Hi han ganes de fer coses noves i una extrema prudència de no tocar allò que funciona.
Som un mercat difícil d'entrar-hi, agraït amb qui ens solventa problemes i curiós amb allò que és nou.
Per sort, encara som de poble.

Per cert, heu mirat mai on sortiríem si féssim un forat a la terra? qui tenim just a l'altra punta del món? Google Maps t'ho deixa fer.

localització

Blocs

En mig de la boira fa fred i això acompanya a quedar-se a casa escrivint en el bloc.

Per aquí també esta creixent una osonosfera, sobretot des que sis blocaires varen decidir posar fil a l'agulla a aquest concepte amb blocaires.osona.
Dels més de cent blocs que A corre-cuita té comptabilitzats, molts son de gent vinculada a la política. Aquest col.lectiu hi ha trobat una eina perfecte per expresar-se. Els de l'oposició carregen contra els que manen, es critiquen pactes, s'exposen idees, ... Crec que és un bon mitja, doncs crea una transmissió molt directe entre el polític i qui vulgui escoltar-lo.
Però atenció, perquè això també m'ha portat a que algun membre de partits amb els quals simpatitzo m'estigui deceben i també que descobreixi gent intel.ligent en forces polítiques que no votaria.
El que si que m'agradaria és que blocs de diputats osonencs al Parlament de Catalunya com poden ser els de la Flora Vilata o en Josep Mª Freixanet no fossin tan políticament correctes i fossin més propers, com passa en molts blocs de regidors municipals.

De la llista de l'Osonsofera (i Lluçanesfera) m'ha sorprès que els blocs de periodistes tinguin un percentatge tant baix de presencia, doncs jo els hagés equiparat amb els polítics. Potser es degut a que s'han de guardar els seus escrits per a qui els pagui, doncs d'això en viuen. Serà molt interessant veure com evoluciona la relació dels periodistes entre els seus blocs i la seva feina.

Tots aquest blocs són, sens dubte, un bon mirall del que passa a la nostre comarca.

localització

Grues

En mig de la boira és facil perdre's, encara que siguem molts.

Jo soc dels osonencs que em fa molta por el desmesurat creixement urbanístic que pateix la comarca. Els amics de can fanga es queden estranyats quan els dic això i es posen a mirar al voltant cercant el "desmesurat creixement urbanístic".
Potser exagero, però és que no m'agradaria que Osona acabi com el Vallès. Aquell creixement no ha de ser un model per a nosaltres.

No tinc una proposta concreta per fer al respecte, tan sols alguna que altra reflexió.
Segurament se m'enfadaran els del Grup de Defensa del Ter , però em fa l'efecte que si els camps de cultiu osonencs no tinguessin valor com abocadors de purins, molts d'ells ja estarien urbanitzats. Dic això conscient del problema que suposa la contaminació de les fonts i del bon treball que fa aquest grup al respecte.
Es important dir que aquestes reflexions estan fetes pensant en la filosofia del decreixement, doncs fàcilment podríem caure en el costat obscur i acostar-nos a una de les aportacions osonenques a la política. Em refereixo a la PXC i a la seva "política" de control de la immigració.

Trobar el punt d'equilibri és complicat i aconseguir-ho no crec que estigui en mans d'un sol grup de persones, sinó de tot el col.lectiu. Serveixi aquest post doncs com un gra de sorra més per cercar aquest equilibri.

localització

Boira

En mig de la boira és fàcil perdre's, inclòs si ets nascut aquí.

De petits jugàvem a imaginar on ens agradaria viure quan siguéssim grans. Nova York, Londres, Paris, ... tothom hi deia la seva. Poc ens imaginàvem que de grans, molta de la gent amb la que ens relacionaríem quotidianament aquí seria nascuda fora de la comarca.
Em pregunto si ells, quan jugaven a aquest joc de petits, deien la comarca d'Osona?. El més probable en que aleshores en desconeguessin existència.

Aquest mes intentaré mirar la comarca des dels miralls que reflecteixen les seves imatges.
Als que no sou d'aquí espero que us pugui interessar saber que es cou a la comarca d'Osona.
Als emboirats, us proposo el joc d'endevinar d'on son les fotos que aniran sortint. Seran fotografies de façanes de vidre d'edificis, tant de moda en els darrers anys, que poc o molt també reflecteixen el que passa a la nostre comarca.
Les fotos estan fetes amb el mòbil i des de la vorera a peu de carrer, si algú li molesta que la seva façana surti en aquest bloc, només cal que m'ho digui i la treure.
Amb l'ajuda de Googlemaps trobareu la localització de la foto.

localització

MIRALLS D'OSONA

Que tenim a la comarca d'Osona?
D'ossos polars queda clar que no n'hi han.



"Que tinguem sort"
Un segon. 1995
WILDSIDE

Turandot

de Giacomo Puccini.

boomp3.com

Entre els que heu seguit el bloc durant aquest mes hi hauran dues opinions quan digui que amb Turandot tanco el tema de l'òpera.
Uns pensareu que molt bé. A altres us vindrà a la ment la paraula "previsible", doncs el Nessun dorma és, segurament degut a la seva genialitat, un dels fragments més coneguts i usats del món de l'òpera.

I si durant aquest mes m'he guanyat alguna espurna de credibilitat, ara la perdré al posar com a interpret al "english-triumfito" Paul Potts, famós per dir allò de " I sing opera" en el lloc oportú i en el moment apropiat.

Accepto totes les critiques argumentant que la versió de Josep Carrerras és molt millor, que hi han molts nous i millors intèrprets que no han disposat de la turbo-fama que suposa un programa de TV, però que voleu que us digui... aquest culebron del Potts és un tòpic tan simple com l'argument de moltes obres operístiques i per això m'ha fet gracia.

Us deixo doncs mentre rumio a que dedicaré el mes d'Abril, de pas, també podeu fer una repassada als fragments d'òpera que he anat seleccionant al llarg de Març.