2x17 The Stackhouse Filibuster

En aquest capítol ...

... Josh Lyman, Ajudant del Cap de Gabinet, tanca un acord que afecta el finançament de la sanitat publica, havent de deixar-ne fora una petita partida. El senador Stackouse utilitzarà una tècnica parlamentaria per forçar a incloure-la.

A vegades sembla com si el guionista Aaron Sorkin, tingui una especial predilecció per Josh Lyman.
Aquesta es una serie força coral, es a dir que el protagonisme va recaient en diferents personatges. De fet en forces capítols, sobretot cap al final, quasi no hi surt el president. També hi han varies trames de diferent transcendència en cada capítol, fet que li dona molt d'interes i que pot dur a diferents percepcions segons l'espectador que estigui mirant la tele.

Estem parlant d'unes histories de ficció, amb personatges de ficció que es mouen en entorns reals. La tècnica del senador Stackhouse és real i consisteix en usar el torn de paraula a la tribuna del senat durant hores parlant de qualsevol cosa per evitar una votació.
Al descobrir detalls del sistema polític nord-americà tendeixes intentar comparar-ho amb el nostre, però aquí si que deixo que cadascú en tregui les seves conclusions.
El que si que pot tenir és un component pedagògic, com escrivia en Vicent Partal en aquest recomanable escrit.

Vist des de fora costa veure on s'acaba la ficció, tot i que he llegit que han estat assessorats per antic personal de la Casa Blanca i alguns dirigents han elogiat l'ambientació i el realisme. Polítics demòcrates sobretot, doncs aquest es el color de l'administració Bartlet.
Els republicans van posar a la serie el sobrenom de The Left Wing.

En totes les administracions es practica la política de passadís, aquells acords o decisions que es prenen o s'acorden pels passadissos i que després s'escenifiquen en els hemicicles. Hi veieu cap mal en això? Ho trobeu una mala praxis política? o per contra ho considereu quelcom profitós i necessari?

origen de la foto